Construida a principis de segle, la linia ferroviària del Tren Groc tenia una missió : conectar les altes valls catalanes amb la resta del departament. Les primeres obres van començar l’any 1903 i fou a partir del 1910 que el tren va funcionar entre Vilafranca del Conflent i Montlluís La línia ferroviària no va estar acabada fins l’any 1927, que arribà fins a La Tor de Querol.
Actualment conserva encara el traçat inicial enmig d’un entorn de muntanya magnífic.La construcció d’aquesta via va implicar també la construcció de 650 obres d’art, entre elles 19 túnels i dos ponts destacats : el Viaducte Séjourné (a 65 metres d’alçada) i el pont Gisclard (a 80 metres sobre un precipici), per tal que el Tren Groc pogués passar.
La línia funciona durant tot l’any, el petit Tren Groc s’atura a 22 estacions. Durant l’estiu es pot viatjar en els vagons descoberts i així gaudir d’un trajecte fascinant a travessant els Pirineus. ! A tota màquina, tot un patrimoni per a descobrir ! (Texts CDT Pirineus Orientals)
Al llarg de tot el trajecte, el tren passa per 19 túnels (el túnel de Planes, de 337m, el Pla de Llaura, de 380m, no gaire lluny d’Ur) i per diversos ponts.
De les 650 obres d’art construides per al bon funcionament del tren, n’hi ha dues que destaquen especialment : El pont Gisclard i el pont de Séjourné.
Construit entre 1905 i 1909, el pont Gisclard fou el primer pont ferroviari construit a França amb l’estructura metàl·lica i forma part dels monuments històrics. Aquest pont terrestre fou concebut i edificat per Albert Gisclard, comandant enginyier de ponts penjants. Aquest pont permet atravessar el riu Tet a una alçada de 80m.
El pont Séjourné és un viaducte que permet creuar el riu Tet i la carretera nacional (116). Ideat per Paul Séjourné, enginyier de ponts i camins, fou construit entre els anys 1906 i 1908. Aquests dos ponts són veritables proeses tècniques.
El seu centenari va ser celebrat els dies 26 i 27 de juliol del passat 2013.
El Tren Groc, una proesa tècnica.
El Tren Groc funciona gràcies a un sistema de tracció elèctrica, la « tercera via », lateral a la via principal, aporta l’electricitat necessària.
El pantà de les Bulloses i la central hidroelèctrica de la Cassanya, entre Fontpedrosa i Montlluís, foren construits i posats en marxa l’any 1910 per tal d’abastir d’electricitat el Tren Groc. El SHEM, Societat Hidroelèctrica del Sud, creada l’any 1937, i filial de la companyia de trens SNCF, s’encarrega del complex de producció elèctrica de la Cassanya. La SHEM, que produeix l’electricitat pel Tren Groc, és actualment sota el control d’ELECRTABEL (del Grup Suez).
El complex està format per nou fàbriques, set d’elles situades a la riba del Tet. L’aigua, que ve de les valls, és transportada fins als llocs de producció mitjançant uns tubs grossos, visibles des del tren, L’energia que es produeix és per al funcionament del tren, i l’excedent es ven a la companyia elèctrica d’EDF.
Hi ha molta bibliografia sobre la història del Tren Groc, la podeu adquirir en qualsevol llibrerioa o quiosc de la zona.
